SITGES I L’EXTRAVAGÀNCIA, a càrrec de Montserrat Esquerda-Bosch (Museus de Sitges—la peça del mes de juny 2022)

Quan als anys cinquanta el franquisme optà pel turisme com a motor econòmic i Espanya passà a fer la competència a Itàlia, Grècia o els països del nord d’Àfrica, diversos indrets de la costa espanyola esdevingueren illes de llibertat malgrat la moral nacionalcatòlica i la repressió que ho impregnava tot. Al règim li interessaven dues coses: l’entrada de divises i tenir controlats els elements díscols. Per això va permetre la creació d’espais dotats d’una certa permissivitat que li servissin d’aparador per blanquejar la seva imatge internacional; Sitges, Eivissa, Torremolinos, Maspalomas en foren els primers exemples.